Em llevo i miro pel balcó
quin cel tan gris, amaga el sol.
Un vol dâ??ocells dibuixa a lâ??aire,

volen cap un altre lloc.

Sota la porta bufa el vent

i jo descalç ho noto als peus,
em posaré mitjons ben dobles.
Crec que avui no sortiré


Construiré
una realitat alternativa, per viure-hi després.


On els dies siguin vida,
on el temps no sigui or.

L'objectiu no és la felicitat,
millor un estat constant.


On es pugui tocar el cel
sense apel·lar als calés.
Amics meus us ho $$#eguro!

Veniu i us ho ensenyaré.

Ja sâ??apodera del meu cos

lâ??avorriment dâ??un dia fosc.
Projectaré tots els detalls
a la paret del menjador


Amb globus farcits de colors,
espetegant faran ressò,

Voilà!, ja tinc la porta oberta
cap una altra dimensióâ?¦


Fruit del meu corâ?¦
Agafaâ?? m de la mà si et sents cansada i torna a començar.


On els dies siguin vida,
on el temps no sigui or.
L'objectiu no és la felicitat,

millor un estat constant.

On es pugui tocar el cel

sense apel·lar als calés.
Amics meus us ho $$#eguro!
Veniu i us ho ensenyaré.


Em llevo i miro pel balcó,
tu des del llit veus brillar el sol.

Tâ??aixeques dâ??una revolada,
junts anirem a fer un volt.


El dia es fon, ha estat genial,
repetirem, ara hem de saltar,
per la paret del menjador

agafats de la mà

Hem de saltarâ?¦

Però no oblidis que si et sents cansada, torna a començar.

On els dies siguin vida,

on el temps no sigui or.
L'objectiu no és la felicitat,
millor un estat constant.


On es pugui tocar el cel
sense apel·lar als calés.

Amics meus us ho $$#eguro!
Veniu i us ho ensenyaré.