Quiet dins una capsa humida,
amb el sol de fora a estones amb mi,
apartat del món per força,

comptant amb ràbia els dies,
veient passar formigues al meu costat,
al meu costat.


I gris en una capsa grisa,
covardament caçat,

dormint sol cada vespre,
somiant que no m'afecten
ni el fred ni la calor dins el meu cap,

dins el meu cap.

I no m'afecten ni el vent ni la pluja.


Encara que no ho sembli
no hi ha pitjor tortura

que pensar,
que pensar,
que pensar,

que pensar.

Ah,

ah,

I no m'afecten ni el vent ni la pluja.


Encara que no ho sembli
no hi ha pitjor tortura

que pensar,
que pensar,
que pensar,

que pensar.