Súper bon noi by Els Amics de les ArtsM'he emprovat ja tantes malles
I'm'he disfressat de tot
Que és que ja no sé com fer-ho

Per ser el teu superheroi.
Sense màgia ni poders
Vull guanyar-te'm mica en mica

Sempre qui acaba vencent
És el que més pedra pica.
No podré ser mai el teu heroi.

He deixat de treballar
Pagues dobles, feina estable
Per a poder-me dedicar

A un propòsit més lloable.
I ser el Jedi del carrer
El de les petites coses

El que no fa un lleig a res
Que aconsella però no imposa.
Salvar el món cada matí

Ajudar a la gent que passa
"Senyor, no vagi per aquí!"
"Senyora, això pesa massa!"

Fer lluir bé el català,
Que és una bona feinada
Que s'han de fer bé les (les

Neutres) I les eles geminades.
No podré ser mai el teu heroi.
Súperheroi, Súper Bon Noi

I ser el gendre que volen les
Sogres.
Súperheroi, Súpercofoi

D'arreglar immediatament tot

Allò que no funciona

I no ser mai un d'aquells
Que només se'n recorden
De Santa Bàrbara quan trona.

Per la doble identitat
Amb un casco ja tirava
Però acabava ensopegant

Perquè el vidre s'entelava.
Li vaig demanar a ma mare
Una màscara de cuir

Però la pell se m'irritava
Tan bon punt volia sortir.
També em vaig fer fer una capa

Perquè sempre vesteix més
Però em van fer per desgràcia
El repunt a l'inrevés.

Amb els calçotets per fora
No em deixaven entrar enlloc
I jo capficat rumiava:

"potser t'ho has treballat poc".
No podré ser mai el teu heroi.
Súperheroi, Súper Bon Noi

I ser el gendre que volen les
Sogres
Súperheroi, Súpercofoi

Que sap que les bones accions
Són aquelles que perduren
I quan hi ha dificultats

No s'arronsa I sempre pensa
Que de més verdes en maduren.
No podré ser mai el teu heroi.